Primeres impressions India

La meva arribada a la India va ser una mica caotica. Despres de quasi 24 hores de viatge, en arribar a l aeroport a les 4:30h del mati, s havien oblidat de venir-me a buscar,... pobra de mi. Tots el indis dient-me si volia el seu taxi i jo insistint que no, fins que 3.5 hores despres vaig decidir que seria l opcio mes intel.ligent si no em volia quedar alli petrificada.

Tot ple de pols, caos, cotxes pitant, calor, vaques primes i porcs senglars pel carrer... vaig arribar al Campus de la Fundacio Vicenc Ferrer a Anantapur. Alli em vaig dutxar i a descansar.
Vaig poder saludar al Vicenc Ferrer. Un home d un aspecte molt fragil que em va acollir molt amablement i em va dir que hauria de quedar-me 6 mesos. Vaig parlar amb els cooperants que el coneixen mes i tothom li te un gran respecte i admiracio, com jo.
Despres va arribar la Bea, la metge que he vingut a rellevar i varem anar a fer un tomb pel poble.
Per cert, avui ha sortit la nostra foto en color al diari on hi deia: Turistes de paisos freds ens venen a visitar a la epoca mes calurosa de l any... pobres de nosaltres. Tothom ha rigut molt quan ens ha vist.

Ara ja estic instal.lada a Kaliandurg a l hospital. Visc en una caseta al costat de l hosiptal i s hi esta bastant comode. A mes aquest setmana la Bea estara amb mi i m ha facilitat molt la integracio.
M he quedat sorpresa de lo bonic i be que esta l hospital. Sobre la marxa ja anire pensant en coses que pugui aportar per millorar la situacio.

La meva feina consisteix en coordinar el tema dels metges de familia a l hospital. Fem consutles externes, urgencies i planta. Hi ha 3 metges recen acabats que en teoria han consultar els dubtes i la veritat es que en general treballen bastant be.
De moment es bastant entretingut. No entenc gens als pacients pero sempre riuen.
Amb el poc temps que porto aqui ja he vist moltes tuberculosis.

A les tardes anem a donar un tomb pel poble, a comprar un coco que ens bebem i despres mengem i en tornar vaig a correr amb la Bea una estona, poca perque fa molta calor. Quan marxa el sol no hi podem anar perque no veuriem les serps i escorpins !!!

Menjo a l hospital i el cuiner a traves de la Bea ha apres a fer el menjar sense tantes especies per a nosaltres, amb lo qual esta bastant bo i comestible.

De moment em trobo en perfectes condicions, contenta i pensant que tots els qui esteu llegint aquest escrit i jo, som uns privilegiats.